↧
Contraportada de "Fils de veu", de M. Victòria Lovaina
↧
"Fils de veu", de M. Victòria Lovaina
“Fils de veu”, de M. Victòria Lovaina. Selecció de relats. ~ Si se’m demanés que fes un exercici de concreció, afirmaria que “Fils de veu” ens parla, alhora i sobretot, de la solitud i de la necessitat d’estimar. I tot plegat amb un lèxic acurat, amb registres lingüístics i punts de vista narratius adequats a cada situació, i sempre mostrant un respecte sublim per la paraula. Perquè, tal com podem llegir en el conte titulat “Fils d’aranya”, «totes les paraules i totes les històries naveguen per fils, fils de veu prims que, segons com, semblen fils d’aranya i s’entrecreuen teixint històries, la vida, el món.» ~ Sílvia Romero (del pròleg). ~ “Fils de veu”, de M. Victòria Lovaina. ISBN: 978-84-943936-6-2 ~ Dipòsit Legal: AB-485-2015 ~ Primera edició: Desembre de 2015 ~ Drets del text: M. Victòria Lovaina i Ruiz; del disseny: El Punt Vol·lat; de l’edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz; del pròleg: Sílvia Romero.
↧
↧
Presentació de “Fils de veu”, de M. Victòria Lovaina
↧
Presentació de "Per ventura serà demà", de Carme Moreno
Ens plau fer públic que la presentació en Palma del llibre "Per ventura serà demà", de Carme Moreno, serà el dijous 7 d'abril de 2016, a les 20:00 h., en la llibreria "Literanta", C. Can Fortuny, 4-A, 07001 Palma, (tel. 971425335). ¡Us hi esperam!
↧
"Per ventura serà demà", de Carme Moreno
"Per ventura serà demà", de Carme Moreno. Selecció de relats. ~ ISBN: 978-84-943936-7-9 ~ Dipòsit Legal: AB-128-2016 ~ Primera edició: Març de 2016 ~ Drets del text: Carme Moreno i Munar; del disseny: El Punt Vol·lat; de la fotografia de coberta: Carmen Morales; de la fotografia de l’autora: Eduard Llull; del pròleg: Montse Virgili; de l’edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz. ~ Contingut: Aquí (vides comunes): “Al bosc”; “Respires a fons i voles com les gavines”; “Vides quotidianes”; “La casa”; “Neurosi”; “Per ventura serà demà”; “Paraules enverinades”; “Suflé contra el terror”; “Ja t’havia dit que estic fet un vell”; “Posa’m una altra cervesa”; “Un desert al cor”; “Entre Suzanne i els ansiolítics”. Allà (El continent imaginari): “Un camí difícil”; “Karibu”; “La mosquitera”; “Sempre cerques històries guapes”; “Senegal, mon amour”; “Contrapunts”; “Forat negre”. ~ Format: 15x21 cm. Pàgines: 162. ~ PVP: 15 Euros. http://perventuraseradema.blogspot.com
↧
↧
Carme Moreno
Carme Moreno i Munar (Selva, Mallorca, 1979). Va estudiar periodisme en la UAB. Des de 2007 treballa a la ràdio pública de les Illes Balears, “IB3”, com a redactora. Reivindica el periodisme de carrer i està especialitzada en la informació relacionada amb qüestions que es dirimeixen en els tribunals. Anteriorment, va treballar per als diaris “Última hora” i “Diari de Balears”. Des del 2012 col·labora en la revista literària “La lluna en un cove”, on ha publicat alguns dels relats recopilats en el present recull. En el seu blog personal “Racó de llibertat” publica poesia. Entén la literatura com un exercici d’absoluta llibertat, necessari per a entendre aquest món i viure millor en ell. El seu interès per Àfrica neix arran dels viatges que ha fet per aquest continent, i que han estat una font d’inspiració literària, plasmada en aquests relats. En especial, criden la seva atenció els paisatges salvatges i la gent africana, amb els seus ritmes de vida, tan contraposats als de la gent del nord. Com a personatges de les seves històries, els europeus, immersos en l’escenari africà, viuen perduts entre les pròpies pors i els traumes que arrosseguen.
↧
Eva Boix
Eva Boix i Vilaplana (Sabadell, 1970). «Fa anys que escriure i fer fotografies s’ha convertit en la meva manera d’expressar sentiments i emocions, que molts cops només sé transmetre d’aquesta forma. L’escriptura i la fotografia representen el meu món particular. Aquestes formes d’expressió artística em permeten veure la vida des d’una altra perspectiva, més amable; és allà on em sento més lliure. I compartir-ho es converteix en la manera perfecta per a alliberar tot això que porto dintre. Crec en els actes d’amor, i, per a mi, mostrar el que som, el que sentim, el que portem dintre, n’és un signe, preciós i senzill. Mirar cap a dins és una manera de créixer cap a fora. Mostrar el que sóc crec que permet que l’altre faci el mateix, sense recel, per a trencar les barreres que molts cops no entenc ni per què aixequem. Tothom podem fer això, mostrar el que som i el que sentim. L’art es transforma en la nostra veritat més personal i honesta.»
↧
"Moments", d'Eva Boix (contraportada)
↧
"Moments", d'Eva Boix
↧
↧
Eva Boix signant exemplars del seu poemari il·lustrat "Moments" (Sant Jordi, 2016)
↧
Sergi Monteagudo
Sergi Monteagudo (Barcelona, 1979), autor del recull "¿Quant valen els teus somnis?". Químic i professor, cerca el valor dels somnis a través de vint relats escrits al llarg d’una dècada (2005-2015), amb un humanisme serè i un profund amor per la literatura com a mitjà d’expressió dels dubtes fonamentals, les esperances i els temors que assetgen la nostra espècie. Explorant l’experiència onírica, les especulacions, i també les alegries i decepcions dels seus personatges, confegeix aquí un recull estimulant i heterogeni, avalat per un seguit de premis individuals a les petites històries que el componen, entre els quals destaquen el Premi Llavor de Lletres (2009), el Premi per a joves autors de les Homilies d’Organyà (2007), el Certamen de Relat Breu Ciutat de Viladecans (2008) i la Lliga de Microrelataires Catalans (2015). També ha estat finalista al Premi Víctor Mora (2011), al Premi Vila de Begur de Narrativa Curta (2011) i al Concurs Mar de Lletres (2007).
↧
"¿Quant valen els teus somnis?", de Sergi Monteagudo (imatge de contraportada)
¿Quant valen els teus somnis? ¿I què són els somnis?, per a començar. ¿Un subproducte de la nostra activitat cerebral, potser? ¿Les serradures i pellofes resultants d’un procés d’ordenació metòdica d’experiències i pensaments, portat a terme durant el son? ¿O bé el xiuxiueig premonitori del futur? ¿El simple record del passat, tal vegada? ¿O un vincle subtil i eteri amb altres dimensions i altres mons? ¿El primer pas en la mecànica prosaica de l’acció...? És ben probable que, al capdavall, els somnis no siguin res d’això, però també podria donar-se el cas que fossin alhora una mescla espaterrant i fabulosa de totes les opcions anteriors. ~ A cavall d’aquestes i d’altres preguntes, el llibre que ara sosté el lector aborda una qüestió que, en realitat, ni la ciència ni tampoc cap altra forma alternativa de coneixement mai no han pogut respondre de manera satisfactòria. I és que, juntament amb l’amor, el somni és de ben segur una de les vivències quotidianes més inexplicables per a la gran majoria de les persones. A pesar d’haver patit no pocs intents de racionalització durant el transcurs de la Història, l’explicació de l’experiència onírica sovint ha quedat relegada a la ploma o al verb imprecís de romàntics i esotèrics, com a únics intèrprets possibles de la seva significació. Tal vegada sigui així perquè la rotunditat en les afirmacions queda desacreditada de seguida, davant d’un objecte d’estudi tan voluble com són els miratges i els anhels que ens assetgen i ens turmenten, als humans; que ens mouen, ens inspiren i ens fan aixecar el vol. ~ Amb aquest recull, la primera publicació d’aquest gènere que afronta en solitari, en Sergi Monteagudo s’apropa a l’assumpte des dels seus vessants psicològic i filosòfic, però també des del misticisme i la fantasia, a través de vint relats escrits al llarg d’una dècada de dedicació (2005-2015). En aquesta expedició iniciàtica de recerca literària i personal, malgrat el positivisme científic que impregna molts fragments de la seva narrativa, l’autor ni tan sols no gosa aventurar un intent de definició que sigui capaç de fermar el concepte del somni i domesticar-lo, però sí que s’atreveix a explorar-ne el valor. I per tal de fer-ho d’una manera ordenada i més maniobrable, adopta una aproximació de tipus taxonomista, que distribueix les diverses històries producte de la seva imaginació segons els múltiples significats i accepcions que conté el mot situat al centre d’estudi. ~ Així, enquadrades dins la primera part d’aquesta antologia, el lector trobarà agrupades totes les narracions que parlen del somni com un desig de realització personal, com a precursor teòric i catalitzador de l’acció humana. De manera molt especial, i al voltant del drama de la immigració, tant els personatges d’“El somni europeu” com els de “Viatge al país de la democràcia” s’embarcaran en sengles odissees lluny de les respectives pàtries a l’Àfrica, i fantasiejaran amb una vida millor, que no sempre serà tal com l’havien imaginada. En “Per l’amor a l’art” i “Al·legoria de la cel·la”, en canvi, els protagonistes es veuran davant del dilema d’abandonar el confort d’unes limitacions autoimposades, per tal d’assolir l’objecte físic o intangible de les seves ambicions. Menció a part mereix “La importància de dir-se George Smith”, relat lleuger i impregnat d’una fina ironia, que ens suggerirà el fet que situacions ideals i mai no pensades també podrien arribar-nos des de la passivitat i la inacció. ~ La segona part comprèn el gruix de la recopilació, i se centra en la categoria inabastable i etèria dels somnis cosmològics, entesos com l’única via possible de coneixement, per bé que minsa i fugissera, sobre els temes que des de sempre han escapat als nostres límits cognoscitius i a la nostra capacitat de comprensió com a espècie. “El secret entre la Miyako i el cosmos”, una història amb deixos autobiogràfics i ambientació deliciosament oriental, abandera aquesta secció, aixecant un pont de pols d’estrelles entre dos mons dispars: el misticisme i la ciència, i dues dimensions antagòniques: l’univers d’allò que és i l’univers d’allò que no és. “Denèbola”, “Bätsfjord”, “Selfie” i “Un fil de llum”, per la seva banda, rastregen el deixant fonedís de la narració anterior per a prosseguir amb la hipòtesi que l’experiència humana no ve limitada per les fronteres de la naixença ni la mort, sinó que se circumscriu a un esquema existencial infinitament més ampli. ~ Ja en un altre ordre d’interessos, i sobretot en un estil diferent, “El lliure albir” i “La paradoxa d’Èdip” tanquen el capítol especulant sobre el problema del destí, mitjançant un parell de diàlegs filosòfics passats pel tub de l’alcohol. ~ Els somnis, com tots ho sabem prou bé, també guarden un revers tenebrós. I d’aquest aspecte s’ocupa la tercera part del llibre, dedicada als malsons. Tant de “La planta”, una fantasia onírica anguniosa i asfixiant, com de “La profecia” i “La platja més bonica del món” es dedueix una preocupació mediambiental crítica amb l’acció dels homes i les conseqüències perverses del progrés. En una línia diferent, “La fortuna” i “La sentència” versen al voltant de la fragilitat dels somnis, i de com aquests poden tornar-se en contra nostra i esdevenir horror fàcilment. ~ Com no podia escaure-hi millor, el recull conclou amb una mirada envers el futur. La quarta part s’entrega als somnis virtuals, o el que s’entén per aquella parcel·la de les aspiracions humanes que només l’avenç de la informàtica i la tecnologia faran possible, si no ho han fet o ho estan fent ja ara mateix. Amb “Quan jo era jove” i “L’oracle modern” en Sergi Monteagudo deixa palès el seu interès pel transhumanisme, un corrent filosòfic naixent que propugna la hibridació necessària entre l’home i la màquina, i també la seva voluntat de contribuir a actualitzar el panorama de la ciència-ficció feta al nostre país. Al relat “¿Quant valen els teus somnis?”, narració minuciosa al voltant d’una investigació científica pionera (i concebuda com a episodi previ a la seva novel·la “Digitàlia”), l’autor li concedeix l’honor de tancar tot el manyoc de relats, compartint títol amb tot el recull. ~ Gairebé amb tota seguretat, una vegada acabada la lectura d’aquest llibre, el lector continuarà sense saber de què estan fets els somnis. Tampoc no haurà après, per descomptat, quin és el seu propòsit exacte. Però sí que podrà intuir quin és el seu valor... com a mínim per a un escriptor. ~ I és que el somni de l’escriptor és la possibilitat mateixa d’escriure: viure les múltiples vides que encara no ha viscut, o que podria haver viscut i mai no viurà; encarnar els seus propis personatges i acompanyar-los en les seves vicissituds, sucumbint sota el pes de les seves decepcions i gaudint dels seus triomfs i heroïcitats; transitar pels mons inconeguts que, si no hagués creat ell mateix amb les seves pròpies paraules i recursos expressius, mai, sota cap circumstància, no hauria pogut visitar. ~ David Castejón i Ferrer, escriptor i fundador de la Lliga de Microrelataires Catalans ~ Març de 2016.
↧
"¿Quant valen els teus somnis?", de Sergi Monteagudo
"¿Quant valen els teus somnis?", de Sergi Monteagudo. -- I part: Somnis de realització personal. “La importància de dir-se George Smith”; “El somni europeu”; “Viatge al país de la democràcia”; “Per amor a l’art”; “Al·legoria de la cel·la”. -- II part: Somnis cosmològics. “El secret entre la Miyako i el cosmos”; “Denèbola”; “El lliure albir”; “Bätsfjord”; “Selfie”; “La paradoxa d’Èdip”; “Un fil de llum”. -- III part: Malsons. “La fortuna”; “La profecia”; “La planta”; “La platja més bonica del món”; “La sentència”. -- IV part: Somnis virtuals. “Quan jo era jove”; “L’oracle modern”; “¿Quant valen els teus somnis?” -- Imatge de portada i contraportada: © J. M. de la Calle. Fractals i disseny: © Punt Vol·lat. -- ISBN: 978-84-943936-9-3 ~ Dipòsit Legal: AB-196-2016 ~ Primera edició: Abril de 2016 ~ Drets del text: Sergi Monteagudo i Cosgaya; del pròleg: David Castejón i Ferrer; de l’edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz. Correcció de l’original: Elisenda Campmany Jané.
↧
↧
"No plantaré cap arbre", d'Àlex Font
Àlex Font i Roca (Barcelona, 1970). Dedica el seu temps lliure a observar, llegir i escriure. Amb aquest aplec de textos diversos, desacomplexats, inconformistes, irreverents, contestataris, viscerals en alguns casos, no mancats, en d’altres, d’una sensibilitat que pren forma amb la construcció d’un món particular que es nega a sotmetre’s als imperatius socials dominants, l’autor busca «transmetre el que he viscut envoltat d’una familia que mai no em va negar la possibilitat d’equivocar-me, que, sense pretendre alliçonar-me, provava de fer-me entendre que de camins n’hi ha molts i que mai no has de defallir a l’hora d’optar per un o per un altre.» Sense pretendre, d’entrada, donar grans lliçons de vida, «intento posar el meu granet de sorra amb un toc d’ironia i de sensibilitat, esperant que ni que sigui a una persona li neixi un somriure o un espèrit d’inconformisme.» Creu que «en el pensament hi ha la veritat; després, els actes poden estar condicionats per les circumstàncies. En qualsevol cas –conclou– valoro estimar per sobre d’elles.» --ISBN: 978-84-945510-0-0 ~ Dipòsit Legal: AB-242-2016 ~ Primera edició: Maig de 2016 ~ Drets del text: Àlex Font i Roca.
↧
Presentació de "¿Quant valen els teus somnis?", de S. Monteagudo, a Barcelona
↧
Sergi Monteagudo presenta el seu llibre "¿Quant valen els teus somnis?"
↧
Enriqueta Moix
Enriqueta Moix i Maré (Montblanc, 1961). Ha estudiat Narrativa a l’Ateneu Barcelonès. És membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana, i fundadora de l’Associació Literària l’Escarritx. La seva obra poètica ha estat publicada en nombrosos volums: “Empremtes al glaç” (2008), “Esglaons de pètals” (2009), “Capvespre al parc” (2010), “Efectes col·laterals” (2014), entre altres. En el terreny de la narrativa ha publicat “Una diva entre boires” (2013), “Remembrances d’una existència” (2015), i moltes col·laboracions en diversos reculls. Ha estat la guanyadora dels Premis Grau Miró de Haiku de Barcelona, els anys 2006 i 2007. Ha obtingut també el Premi de Poesia de Vimbodí i Poblet (2013), i el Premi de Poesia de Foment Martinenc de Barcelona (2014), entre molts altres guardons, mencions especials i accèssits. En l'editorial “El Toll” ha publicat la novel·la “El secret del refugi del Llop”.
↧
↧
"El secret del refugi del Llop", d'Enriqueta Moix (contraportada)
↧
"El secret del refugi del Llop", d'Enriqueta Moix
↧
Rosa Saureu
Per a la Rosa Saureu, nascuda a Lleida l’any 1963, escriure és l’expressió d’una forma de sentir i entendre la vida. Encara que la poesia és el gènere literari que més la representa, també utilitza els contes i els relats amb la voluntat d’apropar-se als significats de les petites grans coses que omplen i buiden els dies. Algunes de les seves obres han estat incloses en diverses publicacions: “Singulars d’un plural” del X Festival de Poesia de Girona, “Versió 2.0” i “Primer Llibre de Poemes” de “relatsencatalà.com”. Ha guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida 2008, i col·labora en la revista literària “Espais” des de l’any 2005. També ha participat en recitals poètics i alguns dels seus poemes han estat musicats. En l'editorial "El Toll" ha publicat el recull de relats "Lluernes a dins".
↧