“Lluernes a dins”, de Rosa Saureu. ~ ISBN: 978-84-945510-1-7 ~ Dipòsit Legal: AB-330-2016 ~ Primera edició: Juny de 2016 ~ Drets del text: Rosa Saureu i Peiró; del pròleg: M. Montserrat Torres; de la imatge de portada: Joan Josep Martínez i Sentís; de la fotografia de l’autora: Inés Ortega i Inglada; del disseny: El Punt Vol·lat; de l’edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz ~ Contingut: ESCAMOT DE LLUM: “Aprendré de nou a llegir en els seus ulls”; “Brots de vida”; “El cap del fil”; “El cavaller i la noia que es va empassar el drac”; “El petit tió em somriu”; “Immensament blau”; “Jocs d’infantesa (l’art d’aparellar)”; “La vulnerabilitat d’un pacte”; “L’aniversari del meu pare”; “Lluernes a dins”; “Negociacions d’anar per casa”; “¡No tinc garanties, Peret!”; “Olor de primavera”; “Pessigolles i rialles de colors”; “Petits fragments amb vida pròpia”; “Petjades a la sorra (d’una nena de terra endins)”; “Sense destí”. ~ VOL D’ALES IMMÒBILS: “Aquella maleïda cançoneta”; “El capoll de seda”; “El cavall blanc i negre de la ciutat”; “El nus de la soga”; “El passeig de les absències”; “El sac dels records”; “Finit”; “Immensa llunyania”; “La col·leccionista de fulles”; “La sentinella”; “Li van regalar la lluna”; “Mala vida”; “Paraules mudes”; “Sargits”; “Un nom ple de presagis”. ~ CARÍCIES SIMBIÒTIQUES: “Avui regna la calma”; “Carícies simbiòtiques”; “Del cel a la terra”; “El llibre de la vida i la mort”; “El rellotge de la vida”; “El ventre de l’orquídia”; “Els éssers de la nit”; “Evasió”; “Flors d’ametller en la sang”; “Fora d’òrbita”; “Gaia i el foc”; “Murmuris de rosada”; “Paisatges molls”; “Remolins de fulles seques”; “Sospir de cel”; “Vitralls d’hivern”.
↧
“Lluernes a dins”, de Rosa Saureu
↧
Publicació del recull de relats "Lluernes a dins", de Rosa Saureu
“Lluernes a dins”, de Rosa Saureu. ~ ISBN: 978-84-945510-1-7 ~ Dipòsit Legal: AB-330-2016 ~ Primera edició: Juny de 2016 ~ Drets del text: Rosa Saureu i Peiró; del pròleg: M. Montserrat Torres; de la imatge de portada: Joan Josep Martínez i Sentís; de la fotografia de l’autora: Inés Ortega i Inglada; del disseny: El Punt Vol·lat; de l’edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz ~ Contingut: ESCAMOT DE LLUM: “Aprendré de nou a llegir en els seus ulls”; “Brots de vida”; “El cap del fil”; “El cavaller i la noia que es va empassar el drac”; “El petit tió em somriu”; “Immensament blau”; “Jocs d’infantesa (l’art d’aparellar)”; “La vulnerabilitat d’un pacte”; “L’aniversari del meu pare”; “Lluernes a dins”; “Negociacions d’anar per casa”; “¡No tinc garanties, Peret!”; “Olor de primavera”; “Pessigolles i rialles de colors”; “Petits fragments amb vida pròpia”; “Petjades a la sorra (d’una nena de terra endins)”; “Sense destí”. ~ VOL D’ALES IMMÒBILS: “Aquella maleïda cançoneta”; “El capoll de seda”; “El cavall blanc i negre de la ciutat”; “El nus de la soga”; “El passeig de les absències”; “El sac dels records”; “Finit”; “Immensa llunyania”; “La col·leccionista de fulles”; “La sentinella”; “Li van regalar la lluna”; “Mala vida”; “Paraules mudes”; “Sargits”; “Un nom ple de presagis”. ~ CARÍCIES SIMBIÒTIQUES: “Avui regna la calma”; “Carícies simbiòtiques”; “Del cel a la terra”; “El llibre de la vida i la mort”; “El rellotge de la vida”; “El ventre de l’orquídia”; “Els éssers de la nit”; “Evasió”; “Flors d’ametller en la sang”; “Fora d’òrbita”; “Gaia i el foc”; “Murmuris de rosada”; “Paisatges molls”; “Remolins de fulles seques”; “Sospir de cel”; “Vitralls d’hivern”.
↧
↧
Pròleg al llibre “Lluernes a dins”. M. Montserrat Torres
“Mapa de lluernes” ~ Diu el diccionari que una lluerna és una cuca de llum. I diu també que, en l’àmbit de la construcció, una lluerna és una obertura feta al sostre d’una habitació, generalment vidrada, que serveix per a fer claror a l’interior. I doncs, potser aquest és un llibre pensat per a projectar claror, llum, a algun misteriós interior. O potser un llibre que parla de desconegudes i oblidades cuques de llum. ~ El conjunt de relats de “Lluernes a dins” és un feix de llum que es descompon en raigs de tonalitats diverses, dels més foscos als més clars i irisats, per a projectar-se sobre unes biografies (o una intuïda i múltiple autobiografia) emocionals i filosòfiques de femenines cuques de llum que malden, un relat rere l’altre, per sortir a la superfície i explicar-se. No es tracta evidentment de ‹contar-nos la vida›, com es diu col·loquialment, sinó d’alguna cosa més profunda i intensa relacionada amb el sentit de les petites vides de tothom; no en va he triat referir-me a ‹biografies emocionals i filosòfiques›. ~ Parlant amb la Rosa Saureu, l’autora d’aquest llibre, més d’un cop m’ha explicat la seva idea de la literatura com a forma d’autoconeixement (millor encara: d’autoreconeixement); un procés, el d’escriure, que tindria més a veure amb la pròpia vivència que no pas amb les paraules. Unes paraules que, tot i ser importants (i en aquest cas ho són molt...), estan al servei d’un projecte superior al merament literari: suscitar la llum, és a dir la comprensió i el sentit de la vida, i a través d’ells provocar efectes terapèutics sobre el dolor humà, allò tan incomprensible que sempre ens assetja, ja que, com diu l’autora «els monstres [...] ens assetgen [...] entre els passadissos de les hores baixes i fosques» (“El passeig de les absències”). ~ La literatura serveix per a, aprofitant en un altre context paraules del relat ja citat, «desviar aquella imantació que fa que s’enganxin les pors a perdre tot allò que tant estimo, com si fossin llimadures de ferralla». Com suggereix el diccionari, la llum de la lluerna viatja de dalt a baix, del sostre cap a l’interior de la nostra construcció, i així el primer bloc de relats, “Escamot de llum”, ens parla de personatges lluminosos i feliços, que han trobat el seu sentit, tot i la constant amenaça latent: la mare que creix i veu créixer harmoniosament la seva filla (“Aprendré de nou a llegir en els seus ulls”), la intimitat retrobada d’una parella després d’una operació de càncer de pit, en un entorn primaveral (“Brots de vida”), l’amor d’una parella estable que va començar amb un anell artesanal fet amb una humil moneda de cinc pessetes (“El cavaller i la noia que es va empassar el drac”), els jocs entre germans (“Jocs d’infantesa o l’art d’aparellar”), o bé la filla que passa comptes, tendrament i irònica, amb el pare: «et perdono que [...] m’hagis escapçat una mica bastant la punteta de les ales. Que sàpigues que amb els anys ja m’han tornat a créixer» (“L’aniversari del meu pare”). ~ Al segon bloc de relats, “Vol d’ales immòbils”, la lluerna vidrada s’omple de clapes de foscor, i els personatges són éssers caiguts, sotmesos al dolor de la pèrdua: la pèrdua de la memòria de tantes generacions que la mare s’entesta a guardar en “El sac dels records”; la pèrdua d’un fill massa aviciat (“Li van regalar la lluna”), la de l’amor entre dues germanes barallades per raons ignotes i segurament sense importància (“Paraules mudes”), i la d’un home enamorat, mort a la ja llunyana batalla de l’Ebre (“La col·leccionista de fulles”). I criatures sotmeses a violències insuperables, com la dona de “Mala vida”, o el nen de “Finit”, probablement el conte més trist del món entre els que jo hagi llegit. ~ ««Néixer, créixer i morir», va pensar sense dramatisme», llegim a “La col·leccionista de fulles: sí, dolor, però sense fer escarafalls, només dolor contingut davant les giragonses sense sentit que de vegades té la vida. ~ Si a la primera part les cuques configuren un escamot de llum, soldats que miren de mantenir-se fermament arrelats a la vida, i a la segona són tristes criatures d’ales immòbils, eixams derrotats que han oblidat com volar, a la tercera part, i a través d’un cert panteisme que convida a submergir-se en la natura, trobaran potser el seu sentit de cuques minúscules. ~ Però abans s’ha d’haver caigut al pou del dolor i assumir la rebel·lia: «amb la panxa plena de larves [...] cercaré la corda que vaig trenar dins meu; el millor ajut i la veritable sortida», i «m’engoliré aigua podrida tants cops com calgui, però no tornaré mai més a deixar-me vèncer» (“El ventre de l’orquídia”). I descobrim que, potser, aquest és un llibre de contes filosòfics; vull dir que expliciten una determinada filosofia vital que és explicada a la tercera part, “Carícies simbiòtiques”, amb el llenguatge dels poetes; és a dir, un llenguatge simbòlic que mig recrea, mig inventa, mites quallats de significats complexos: la dona arbre o la nova Dafne (“Del cel i la terra”), la visionària que entén el cicle de la vida i la mort (“El llibre de la vida i de la mort”), el cicle vital (“El rellotge de la vida”), l’origen i la creació (“Gaia i el foc”), etc. ~ La natura com a tema i referent simbòlic és una constant en aquests relats, així com la veu femenina, i, a la darrera part, el mite (com ens recorda en alguns moments el món literari de Mercè Rodoreda, d’altra banda citada ja de bon començament: sóc un estel de la terra...!). ~ Els contes de “Lluernes a dins” són l’obra en prosa d’una poeta, ¿per a què ens hauríem d’enganyar...?, una poeta que creu en el poder terapèutic de la paraula, i que és capaç d’imaginar frases i expressions com «la descàrrega de llamps que parteixen el tronc dels nostres somnis» (“El passeig de les absències”), «[els estels nounats] els gronxen la son en els seus llitets coberts de flassades d’univers» (“Els éssers de la nit”), «una abraçada de neu i de mel» (“Flors d’ametller en la sang”), «la natura és pell i abric» (“Gaia i el foc”), «l’aigua que mulla els sentiments i eriça la pell de la vida» (“Paisatges molls”), i el començament fulgurant de Gaia i el foc: «l’esguard del drac no es pot ignorar». ~ Ja ho veieu, la Rosa Saureu, narradora i poeta (¡no us saltéssiu els versos que esquitxen les diverses parts del llibre!), us convida a una literatura que no abunda avui: reflexiva, sense estridències ni excessos; dura i senzilla com les nostres vides, les de tothom; i amb un estil sensual i rutilant, ple d’imatges de luxe. ~ ¡Gaudiu-ne i esperareu impacientment les seves poesies! ~ M. Montserrat Torres, abril de 2016.
↧
“Els traficants”, de Carles Alonso
“Els traficants”, de Carles Alonso. ~ ISBN: 978-84-945510-3-1 ~ Primera edició: Agost de 2016 ~ Els habitants d’aquest singular poble flotant es consideraven els nàufrags de la humanitat. Na Dora volia fantasiejar i reptar-se a si mateixa entorn dels rumors que corrien sobre ells i teixir-los amb els seus propis somiejos, neguits i interrogants sobre el destí que els esperava: un nou inici, un final precipitat... Eren, en efecte, coneguts com ¨els traficants¨.
↧
Presentació de la novel·la "El secret del refugi del Llop", d'Enriqueta Moix
↧
↧
Meritxell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de Llengua i literatura catalanes. Gran amant de la lectura, l’escriptura i els viatges, és autora del blog “Bitllet de tornada”. Fins ara ha publicat alguns relats de viatges com “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques”, “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina”, i “Un conte rus”. Col·labora també en “L’escriba”, un espai literari per a tots els públics, amb la secció “Llibres de meravelles” on recomana literatura de viatges. El present llibre “De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska” sorgeix a partir de les lectures d’alguns autors que, per diferents motius i en diferents èpoques, van decidir enfrontar-se a la naturalesa salvatge de les terres del nord del continent americà. El viatge, que combina el cotxe, el tren i el ferri, comença a la Colúmbia Britànica i continua després pel Sud-Est d’Alaska, un estret territori format per canals entre illes i fiords que havia servit de corredor per al poble tinglit, però també per als cercadors d’or de final del segle XIX.
↧
“De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska”, de Meritxell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de Llengua i literatura catalanes. Gran amant de la lectura, l’escriptura i els viatges, és autora del blog “Bitllet de tornada”. Fins ara ha publicat alguns relats de viatges com “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques”, “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina”, i “Un conte rus”. Col·labora també en “L’escriba”, un espai literari per a tots els públics, amb la secció “Llibres de meravelles” on recomana literatura de viatges. El present llibre “De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska” sorgeix a partir de les lectures d’alguns autors que, per diferents motius i en diferents èpoques, van decidir enfrontar-se a la naturalesa salvatge de les terres del nord del continent americà. El viatge, que combina el cotxe, el tren i el ferri, comença a la Colúmbia Britànica i continua després pel Sud-Est d’Alaska, un estret territori format per canals entre illes i fiords que havia servit de corredor per al poble tinglit, però també per als cercadors d’or de final del segle XIX.
↧
“De Vancouver a Whitehorse. A través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska”, de Meritxell Guitart Andreu
“De Vancouver a Whitehorse. A través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska”, de Meritxell Guitart Andreu. ISBN: 978-84-945510-6-2 -- Dipòsit Legal: AB-397-2016 -- Primera edició: Agost de 2016 -- Textos i fotografies: © Meritxell Guitart i Andreu -- Selecció gràfica i disseny: El Punt Vol·lat -- Edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz. -- Citacions literàries incloses amb els permisos corresponents dels propietaris dels drets: © Javier Reverte, “El río de la luz” (Plaza & Janés, 2009); © Jon Krakauer, “Cap a terres salvatges” (Símbol Editors, 2012). -- Pròleg: Hi ha viatges que comencen amb un llibre, o dos o tres, i aquest n’és un. A principis del 2011 vaig veure en una llibreria “El río de la luz” de Javier Reverte, i, després d’haver llegit els seus viatges a Grècia i a l’Amazones, no vaig poder resistir la temptació i vaig sortir-ne amb el llibre a la bossa. L’autor seguia les passes de Jack London i jo també vaig anar d’una lectura a l’altra. ~ Feia molts anys que m’havia llegit “La crida del bosc”; potser quan en tenia dotze o tretze, i recordava l’esforç de Buck, el gos protagonista, per a sobreviure a les terres inhòspites del nord. Em va agradar retrobar-me amb una novel·la d’aventures i amb el romanticisme d’un autor que creia en la llibertat i en la crida d’allò salvatge i primitiu que fa tornar el gos al seu estat més natural. Tot plegat, a més, passava a l’època dels buscadors d’or, un moment de la història d’Alaska i el Canadà que London coneixia molt bé, perquè ell havia estat precisament un dels que s’havia deixat arrossegar per una febre que va fer que alguns es fessin rics mentre d’altres deixaven la pell en unes terres gelades i salvatges. ~ Un parell de mesos més tard, l’Eva, una companya de feina i amiga, em deia que li agradaria viatjar al Canadà. No em va costar gaire convèncer-la d’anar cap a l’Oest i aprofitar per a endinsar-nos al sud-est d’Alaska i arribar al final de l’Inside Passage, un conjunt de canals formats entre illes i fiords que havia estat un important corredor per als pobles tinglit i haida, però també per als vaixells que portaven els cercadors d’or cap al nord. ~ Després encara vindrien més llibres com “Cap a terres salvatges”, de Jon Krakauer, que reconstrueix els dos últims anys de vida del jove Chris McCandless, que l’abril de 1992 s’endinsà en els boscos d’Alaska per a viure una gran aventura en solitari i el van trobar mort al setembre del mateix any. I també vaig començar la recerca per Internet i la lectura de les guies del Canadà i d’Alaska. Tot plegat, ens va ajudar a dissenyar un recorregut que prometia molta naturalesa i potser fins i tot una mica d’aventura en els vint-i-un dies de mitjan juliol i principis d’agost en què recorreríem aquelles terres salvatges del nord. -- “De Vancouver a Whitehorse. A través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska.” Meritxell Guitart Andreu. ISBN: 978-84-945510-6-2 -- Dipòsit Legal: AB-397-2016 -- Primera edició: Agost de 2016 -- Textos i fotografies: © Meritxell Guitart i Andreu. -- Editorial “El Toll”. -- PVP: 20 Eur.
↧
Presentació de "Lluernes a dins", de Rosa Saureu
↧
↧
Presentació a Manlleu: “De Vancouver a Whitehorse”
Presentació a Manlleu: “De Vancouver a Whitehorse” A través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska, de Meritxell Guitart Andreu. -- Dijous, 6 d’octubre a les 20:30 h. Ateneu Manlleu. -- La presentació anirà a càrrec de Sílvia Mas Sañé, doctora en Filosofia i Lletres i la mateixa autora. Hi col·labora: “L’escriba”. -- Editorial “El Toll”.
↧
Toni Duró
Toni Duró (Terrassa, 1978) és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, postgraduat en Relacions Públiques per la Universitat de Nova York, i PMD per ESADE. Ha desenvolupat la seva carrera professional com a consultor estratègic en comunicació a agències del grup WPP (Ogilvy i Hill+Knowlton Strategies). També exerceix la docència universitària en diferents escoles de negocis (EUNCET-UPC i EUBS, entre d’altres). Col·labora amb ESADE Alumni Solidari des de 2013. “Contents i enganyats” ("El Toll", 2016) és el seu primer recull de contes. Actualment viu entre Barcelona i Buenos Aires.
↧
"Contents i enganyats", de Toni Duró (contraportada)
↧
“Contents i enganyats”, de Toni Duró
“Contents i enganyats”, de Toni Duró. ISBN: 978-84-945510-8-6 -- Dipòsit Legal: AB-473-2016 -- Primera edició: Octubre de 2016 -- Selecció gràfica i disseny: El Punt Vol·lat -- Edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz. -- Els personatges de “Contents i enganyats” viuen atrapats en una realitat que no els satisfà i lluiten per tal de canviar-la, fugir-ne o, almenys, evadir-se’n. Escrits amb un estil a vegades arriscat però sempre provocador, els contes d’aquest volum mostren l’actitud que adopten un grapat d’homes i dones (la majoria solitaris convençuts o forçats per les circumstàncies) per a fer la seva existència més suportable, i el preu que hauran de pagar per a aconseguir-ho, o, com a mínim, intentar-ho. -- “Contents i enganyats”, de Toni Duró. ISBN: 978-84-945510-8-6 -- Dipòsit Legal: AB-473-2016 -- Primera edició: Octubre de 2016. PVP: 15 Eur.
↧
↧
Presentació del llibre "De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d'Alaska", de Meritxell Guitart Andreu
↧
Laura Bohigas
Laura Bohigas Vendrell (Salt, 1985). Llicenciada en Filologia Eslava. Enduta per la curiositat, durant set anys va tornar una vegada i una altra a Europa de l’Est, i ho va escriure en un dietari que es publica ara amb aquest volum titulat “Me’n vaig a l’Est. Apunts de Belgrad, Moscou i Chisinau” (ed. "El Toll", 2016). Avui en dia resideix a Girona i es dedica a la gestió cultural.
↧
Miquel Bohigas
Miquel Bohigas Costabella (La Tor de França, 1953), de tarannà tolerant i reservat, es considera un dibuixant volenterós, un fotògraf afeccionat i un escriptor perplex. Ha il·lustrat alguns llibres i ha col·laborat en diversos blogs i pàgines web. Actualment resideix a Sant Gregori (la Vall de Llémena) on col·lecciona els seus dibuixos i on, esporàdicament, també fa ex-libris. Amb "El Toll" ha publicat (octubre de 2016) "Risc de pluja. Contes càustics, relats mòrbids i maquinacions espontànies", il·lustrat per ell mateix.
↧
“Me’n vaig a l’Est. Apunts de Belgrad, Moscou i Chisinau”, de Laura Bohigas
“Me’n vaig a l’Est. Apunts de Belgrad, Moscou i Chisinau”, de Laura Bohigas Vendrell. ISBN: 978-84-945510-8-6. -- Diumenge, 25 de maig de 2008. Jo què sé què tenen els Balcans que facin que m’agradin tant? Jo què sé...? Un dia em va venir, vaig començar a fer plans per a anar-hi, vaig comprar-me la guia d’Europa de l’Est... ¿Jo què sé quants dies feia que pensava comprar-la; quants anys fa d’aquella escena en un documental on es veia un tren corrent pel mig d’un paisatge verd en algun lloc de l’Est; quan vaig sentir per primera vegada ¨Sarajevo¨? Aquella vegada, ja em va tremolar alguna cosa dins o va ser més tard? Jo què sé?... -- ISBN: 978-84-945510-8-6. Dipòsit Legal: AB 464-2016. Primera edició: Octubre de 2016. Text i fotografies: © Laura Bohigas i Vendrell, 2016. Portada: © Anna Bohigas i Vendrell, 2016. Disseny: El Punt Vol·lat. Edició: Loïç M. Pérez-Muñoz.
↧
↧
"Risc de pluja", de Miquel Bohigas
"Risc de pluja" inclou els relats: "Contracte"; "La sanefa"; "Acotacions"; "Assalt"; "Atzar"; "Radiacions poètiques"; "Descans"; "Moebius i la seva banda"; "5 microrelats 5"; "Anuncis per paraules"; "Bons veïns"; "Un tren de mercaderies"; "Escapçalls"; "Llampecs esvanívols"; "Poema al fb"; "Esvoralls"; "Cròniques de la frustració"; "Urgent"; "Ciutat adormida"; "Des de la terrassa d’un bar"; "Successos"; "Va de mones"; "No deixis mai d’escriure"; "Quina setmana!"; "Imaginacions"; "El mon penjava d’un fil"; "Rondalla"; "Alta societat"; "Final feliç"; "L’enterrament"; "Una troballa macabra"; "Què hi fa allà palplantada, mirant la vall?"; "Tres de piques o l’anxaneta"; "Dos en u"; "El caixer"; "Breviari"; "L’ocellet"; "El pes d’un instant"; "Nit i dia"; "Un somni en blanc i negre"; "Mentida certa, oidà!"; "Els vells roquers"; "El tradicionista"; "Relat per a no llegir". -- "Risc de pluja. Contes càustics, relats mòrbids i maquinacions espontànies", Miquel Bohigas Costabella. ISBN: 978-84-945510-9-3. Dipòsit Legal: AB-487-2016. Primera edició: Octubre de 2016. Text i il·lustracions: © Miquel Bohigas i Costabella, 2016. Portada: © Anna Bohigas i Vendrell, 2016. Disseny: El Punt Vol·lat. Edició: Loïç Miquel Pérez-Muñoz.
↧
Presentació dels llibres "Me'n vaig a l'est", de L. Bohigas, i "Risc de pluja", de M. Bohigas, a Sant Gregori
El dia 2 de desembre de 2016, a les vuit del vespre, en la Biblioteca Pública Miquel Martí i Pol de Sant Gregori, es farà la presentació dels llibres "Me'n vaig a l'est", de L. Bohigas, i "Risc de pluja", de M. Bohigas. Comptarem, és clar, amb la presència dels dos autors, i amb la col·laboració de: Increixendo, l'Ateneu de la Vall de Llémena i la Biblioteca Pública. ¡Us hi esperem!
↧
Presentació dels llibres "Me'n vaig a l'est", de L. Bohigas, i "Risc de pluja", de M. Bohigas, a Salt
El dia 16 de desembre de 2016, a les vuit del vespre, en la Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt, es farà la presentació dels llibres "Me'n vaig a l'est", de L. Bohigas, i "Risc de pluja", de M. Bohigas. Comptarem, és clar, amb la presència dels dos autors, i amb la col·laboració de Jordi Artigal, que presentarà l'acte. ¡Us hi esperem!
↧