![]()
Eulàlia Esteve Torras (La Bisbal d’Empordà, 1979). Ja de ben jove demostra el seu interès per escriure i als catorze anys guanya el VIII Premi Escolar Josep Sagrera i Corominas. Amb quinze anys es trasllada amb la seva família a Tenerife, on estudia magisteri en llengua estrangera, es llicencia en música, toca com a primer violí i concertino en l’Orquestra del Conservatori Superior de Música de Santa Cruz de Tenerife, i guanya oposicions com a professora de primària. La vida en una illa i la convivència amb els seus habitants la marquen en molts sentits, però certes circumstàncies personals la fan tornar a la província de Girona, on continua exercint de mestra actualment. És doctora en Història Contemporània per la Universitat de Girona, ha participat en projectes d’innovació educativa, en ponències a la universitat, ha estat membre d’un equip directiu i formadora en diversos cursos per a docents, reconeguts pel Departament d’Ensenyament. L’any 2012 comença a publicar alguns relats a la revista literària “La lluna en un cove”, i fins a l’actualitat és col·laboradora, amb una secció fixa, a “Doll de tinta”, revista de lletres. Fuig del bullici o dels llocs massa concorreguts i sempre busca la remor de les fulles dels àlbers, les onades que provoca el vent en els camps de blat, una tempesta davant d’un llac d’aigües transparents, la serenor del mar al capvespre o la magnificència d’unes imponents muntanyes. I tots aquests elements sempre són ben presents en els seus textos.
